Seventh Symphony, Piano Concerto
Sonograma
Nuria Serra
29/04/2014
Títol: Seventh Symphony, Piano Concerto
Autor: Erkki-Sven Tüür
Intèrprets: Laura Mikkola
Frankfurt Radio Symphony Orchestra
NDR Choir
Direcció: Paavo Järvi
Segell discogràfic: ECM Records
La inesgotable curiositat i la capacitat d’expressar un sentiment fortament espiritual són elements de l’alè compositiu del compositor estonià Erkki-Sven Tüür. Va néixer el 1959 a Kärdla, a l’illa estoniana de Hiiumaa i la seva formació musical ha estat, bàsicament, autodidàctica.
Durant una colla d’anys, Tüür ha concebut la composició com la creació d’un espai interior on s’hi succeeixen una gran quantitat d’accions.
La construcció quasi arquitectònica de la partitura, l’ordenació del temps, l’escultura sonora i l’energia musical són alguns dels aspectes que mantenen l’autor en una intensa dedicació musical.
Comisionada per la Frankfurt Radio Symphony Orchestra i la Cincinnati Symphony Orchestra, la Setena Simfonia, «Pietas» (2009), dedicada al Dalai Lama, és una simfonia coral basada en la utilització de vectors i sonoritats expandides. Els textos que el cor canta NDR són petites frases de Siddharta Gautama, Mahatma Gandhi, Jimi Hendrix, Sant Agustí, la Mare Teresa de Calcuta i Deepak Chopra. Tot un mosaic d’espiritualitat.
Paavo Järvi, seductor i intel·ligent, comunica als músics de l’orquestra alemanya una imatge exuberant del so, i amb una delicadesa extraordinària, ordena el material musical d’aquesta partitura amb una precisió mil·limètrica.
Quant a la pianista finlandesa, Laura Mikkola, sembla que hi ha una perfecta connexió amb el compositor. Se sap que és una pianista experimentada que s’ha guanyat una merescuda reputació per la seva capacitat de comprendre intel·lectualment i sensitivament les obres que interpreta.
En el Piano Concerto (2006)hi ha moments impactants. Mikkola aconsegueix un clímax explosiu, en el qual s’hi juxtaposen capes melòdiques de seccions que evoquen el jazz modern sobre un fons orquestral d’una atmosfera harmònica densa i dramàtica. En qualsevol cas, es fa evident els dos plans sonors que vol Tüür: l’orquestra i el piano dialoguen contínuament. I això, també és mèrit dels intèrprets.
http://www.sonograma.org/suplement-de-discos/seventh-symphony-piano-concerto/
Nuria Serra
29/04/2014
Títol: Seventh Symphony, Piano Concerto
Autor: Erkki-Sven Tüür
Intèrprets: Laura Mikkola
Frankfurt Radio Symphony Orchestra
NDR Choir
Direcció: Paavo Järvi
Segell discogràfic: ECM Records
La inesgotable curiositat i la capacitat d’expressar un sentiment fortament espiritual són elements de l’alè compositiu del compositor estonià Erkki-Sven Tüür. Va néixer el 1959 a Kärdla, a l’illa estoniana de Hiiumaa i la seva formació musical ha estat, bàsicament, autodidàctica.
Durant una colla d’anys, Tüür ha concebut la composició com la creació d’un espai interior on s’hi succeeixen una gran quantitat d’accions.
La construcció quasi arquitectònica de la partitura, l’ordenació del temps, l’escultura sonora i l’energia musical són alguns dels aspectes que mantenen l’autor en una intensa dedicació musical.
Comisionada per la Frankfurt Radio Symphony Orchestra i la Cincinnati Symphony Orchestra, la Setena Simfonia, «Pietas» (2009), dedicada al Dalai Lama, és una simfonia coral basada en la utilització de vectors i sonoritats expandides. Els textos que el cor canta NDR són petites frases de Siddharta Gautama, Mahatma Gandhi, Jimi Hendrix, Sant Agustí, la Mare Teresa de Calcuta i Deepak Chopra. Tot un mosaic d’espiritualitat.
Paavo Järvi, seductor i intel·ligent, comunica als músics de l’orquestra alemanya una imatge exuberant del so, i amb una delicadesa extraordinària, ordena el material musical d’aquesta partitura amb una precisió mil·limètrica.
Quant a la pianista finlandesa, Laura Mikkola, sembla que hi ha una perfecta connexió amb el compositor. Se sap que és una pianista experimentada que s’ha guanyat una merescuda reputació per la seva capacitat de comprendre intel·lectualment i sensitivament les obres que interpreta.
En el Piano Concerto (2006)hi ha moments impactants. Mikkola aconsegueix un clímax explosiu, en el qual s’hi juxtaposen capes melòdiques de seccions que evoquen el jazz modern sobre un fons orquestral d’una atmosfera harmònica densa i dramàtica. En qualsevol cas, es fa evident els dos plans sonors que vol Tüür: l’orquestra i el piano dialoguen contínuament. I això, també és mèrit dels intèrprets.
http://www.sonograma.org/suplement-de-discos/seventh-symphony-piano-concerto/
.jpg)
Comments