Tabula rasa, Fratres, Passacaglia
sonograma.org
Josep Bosch
29.01.2019
Títol: Tabula rasa, Fratres, Passacaglia
Autor: Arvo Pärt
Intèrprets: Viktoria Mullova
Estonian National Symphony Orchestra
Direcció: Paavo Järvi
Segell discogràfic: Onyx Classics
Josep Bosch
29.01.2019
Títol: Tabula rasa, Fratres, Passacaglia
Autor: Arvo Pärt
Intèrprets: Viktoria Mullova
Estonian National Symphony Orchestra
Direcció: Paavo Järvi
Segell discogràfic: Onyx Classics
La música del compositor estonià Arvo Pärt sol associar bellesa, sensibilitat comuna i complicitats compartides.
En aquest nou enregistrament del segell Onyx, Arvo Pärt ha comptat amb l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia, dirigida per l’extraordinari director, també estonià, Paavo Järvi. En aquest disc hi conflueix, a més, la violinista russa Viktoria Mullova que, amb la seva sòlida experiència, explora les possibilitats d’aquest rol solitari dins de les textures minimalistes del compositor estonià.
Per començar, el Darf ich (1995/99), una obra per a violí sol, d’una durada de prop de tres minuts, acompanyada per una campana en do diesi i corda. Mullova prepara l’oient per sentir un estat d’ànim, un aquietament, que s’anirà desenvolupant al llarg de les diverses obres seleccionades, fins a la darrera obra Spiegel im Spiegel for violin & piano (1978), una peça on l’excepcional violinista Florian Donderer i el pianista de jazz i compositor Liam Dunachie ens conviden a reposar i a escoltar unes melodies tranquil·litzadores.
Arvo Pärt ha explicat en diverses ocasions que «…una nota, o un ritme silenciós o un moment de silenci, em consola.» El sentit espiritual que li atorga a la música va molt més enllà de la religió. En aquest sentit, és fàcil trobar la influència de Bach que ha estat, durant molt de temps, una influència important en l’obra compositiva de Pärt.
Mullova ha treballat Tabula rasa (1977), Fratres (1991) i el Passacaglia (2003) utilitzant diferents maneres d’utilitzar l’arc i en aquest aprofundiment tonal, el mestre Järvi ha optat per fer-ne unes versions més lentes i cercant el so més adequat.
Paavo Järvi, un director apassionat i vehement, aconsegueix una nova fita artística interpretant la impertorbable i plàcida música d’Arvo Pärt.
Aquesta trobada de músics excepcionals, s’ha convertit en un esdeveniment sonor, poètic, dolorós, profund i espiritual.
http://sonograma.org/suplement-de-discos/arvo-part/
En aquest nou enregistrament del segell Onyx, Arvo Pärt ha comptat amb l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia, dirigida per l’extraordinari director, també estonià, Paavo Järvi. En aquest disc hi conflueix, a més, la violinista russa Viktoria Mullova que, amb la seva sòlida experiència, explora les possibilitats d’aquest rol solitari dins de les textures minimalistes del compositor estonià.
Per començar, el Darf ich (1995/99), una obra per a violí sol, d’una durada de prop de tres minuts, acompanyada per una campana en do diesi i corda. Mullova prepara l’oient per sentir un estat d’ànim, un aquietament, que s’anirà desenvolupant al llarg de les diverses obres seleccionades, fins a la darrera obra Spiegel im Spiegel for violin & piano (1978), una peça on l’excepcional violinista Florian Donderer i el pianista de jazz i compositor Liam Dunachie ens conviden a reposar i a escoltar unes melodies tranquil·litzadores.
Arvo Pärt ha explicat en diverses ocasions que «…una nota, o un ritme silenciós o un moment de silenci, em consola.» El sentit espiritual que li atorga a la música va molt més enllà de la religió. En aquest sentit, és fàcil trobar la influència de Bach que ha estat, durant molt de temps, una influència important en l’obra compositiva de Pärt.
Mullova ha treballat Tabula rasa (1977), Fratres (1991) i el Passacaglia (2003) utilitzant diferents maneres d’utilitzar l’arc i en aquest aprofundiment tonal, el mestre Järvi ha optat per fer-ne unes versions més lentes i cercant el so més adequat.
Paavo Järvi, un director apassionat i vehement, aconsegueix una nova fita artística interpretant la impertorbable i plàcida música d’Arvo Pärt.
Aquesta trobada de músics excepcionals, s’ha convertit en un esdeveniment sonor, poètic, dolorós, profund i espiritual.
http://sonograma.org/suplement-de-discos/arvo-part/
Comments